La dictadura dels mitjans.

No és cap descobriment dir que, en la política espanyola, i més en els darrers temps, les grans corporacions de grups de comunicació han marcat, en molts moments, l’agenda dels partits polítics, creant opinió i obligant-los, en la seva constant recerca del màxim nombre de votants, a fer seves posicions i postulats que en alguns casos casen difícilment amb l’ ideari democràtic.

Com sempre, tota concentració de poder és poc recomanable en tant en quant xoca amb la necessària pluralitat, que és aquella que enriqueix i fa propici el desenvolupament econòmic, polític i social, des de l’obligat consens resultant de la discrepància.

A nivell nacional, la situació no és gaire diferent. Els dos grans partits representats al Parlament de Catalunya, gaudeixen del suport innegable de la gran i mitjana premsa d’aquest país. Que ens han de dir a Esquerra, en lluita constant per un tractament adequat i allunyat de l’habitual crítica barroera i pintoresca que mereixen les nostres propostes i posicions. Com deia un creador d’opinió, amb Esquerra tothom s’hi veu en cor. Cal cloure doncs, que amb la resta dels partits no? Serà potser perquè Esquerra no es posa al servei d’uns interessos coherents amb la línea editorial dels diferents mitjans i d’aquells que els dirigeixen, que son en la gran majoria dels casos empresaris amb interessos en tota mena d’activitats i no estrictament periodístics?

Malauradament. A nivell local, i en el cas que ens ocupa, a Lloret de Mar, s’està generant, per raó d’uns interessos empresarials, del tot respectables tot sigui dit, un moviment corporatiu que controla les emissions de la televisió local de Lloret de Mar, edita una revista i amb vinculació a tals activitats, ha constituït un Cine Club. Tant m’és que un mitjà sigui a nom d’una corporació i que d’altres actuacions siguin a títol particular. Tots sabem qui és qui a Lloret, que encara que tingui mes de quaranta mil habitants segueix essent un poble.

Com ja he dit, no tinc res a objectar als interessos de tal particular/s o empresa/es. Em semblen del tot respectables i seria adient que molts empresaris prenguessin nota de l’empenta i ganes de fer coses que demostren tals actuacions. Ara bé, des d’una òptica d’estricta sanitat democràtica, si que tinc el parer que des de l’administració local, és a dir, l’Ajuntament, no s’ha de propiciar, emparar ni subvencionar el naixement i creixement d’un holding d’empreses de comunicació, en tant que tal emparament, ja sigui mitjançant ajust econòmics, ja sigui mitjançant la prestació de mitjans, de la que no dubto depenen en gran manera per subsistir econòmicament; limita la llibertat del periodista i el seu judici crític.

Extrapolant la dita de que el músic pagat no fa bon so, podríem dir que el periodista pagat, passa de ser informador a creador d’opinió.

Rèplica

Déu n’hi do! En el darrer Ple, entre el regidor senyor Llasera i l’Alcalde (CiU), van esbatussar – figuradament és clar -el regidor d’ Esquerra Republicana a Lloret de Mar, pel fet de demanar que la fotografia del President de la Generalitat de Catalunya presidís els Plens, i que la del rei d’Espanya, passés a ocupar la situació de l’anterior a un lateral de la mateixa paret, pel fet que el primer l’escullen els ciutadans i el càrrec del segon esdevé d’una successió dinàstica i per tant genètica. Davant el to i les maneres emprades per l’equip de govern, em veig en l’obligació, en la representació en la que actuo; de replicar.

El regidor Llasera, en síntesi, va dir que ERC no havia fet els deures, que no havia estudiat la matèria i que pretenia que l’Ajuntament cometés una il·legalitat, en tant que el Reial Decret 2568/1986, en el seu article 85.2 diu que “en lugar preferente del Salón de sesiones estará colocada la efigie de SM el Rey”. Fins hi tot va fer riota dient que ell responia educadament al nostre regidor, que un altre li hagués dit “por qué no te callas!”.

L’alcalde per la seva banda, a més de les seves invectives habituals contra tot el que es belluga i no sigui convergent o del PP, va recriminar a ERC que, en aquests moments de crisi, portés mocions com aquesta als Plens.

Al primer li diré que d’haver un mal estudiant no és d’ ERC. Si enlloc de demanar els apunts, els hagués pres ell mateix, potser no li haurien marcat un gol. Si dediqués més temps a estudiar i menys a veure el “Polònia”, d’ on de ben segur treu l’ inspiració per fer els seus gags, sabria que l’estatut de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol), al seu article 67.5, diu que “als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’estat a Catalunya”.

Si li pregunta al qui li hagi passat els apunts, aquest potser repassarà una mica i recordarà que en dret hi ha una cosa que es diu principi de jerarquia normativa, consagrat en l’article 9.3 de la seva estimada Constitució espanyola, que fa que, una Llei orgànica, com és l’estatut de Catalunya, que ha de ser aprovada per una majoria qualificada del Congrés prevalgui sobre un Reial Decret que és una norma emanada del govern.

Respecte de l’ Alcalde que hem de dir. Entenem la seva frustració de diputat a l’oposició, però s’hauria de reprimir una mica. Probablement aquesta moció no era transcendental, com tampoc no ho era la populista presentada per l’equip de govern, relativa a les barreres laterals de les carreteres i els motoristes. Més encara quan ja ha estat aprovada entre d’altres pel Consell Comarcal i a iniciativa d’altres grups polítics i tenint present que, les barreres que delimiten la travessia a Lloret de les carreteres de Blanes i Tossa son tant o més perilloses que les que pretenen que d’altres administracions canviïn.

De tota manera, pel que fa a la moció dels retrats, farem arribar les seves impressions a l’equip de govern de CiU a la ciutat de Berga. Quan sàpiguen que, segons els convergents de Lloret, han obrat malament ... potser tornaran a penjar el quadre del monarca al bell mig de la sala de plens.

Que volen que els diguem? Poden intentar dissimular, però, en el fons, no enganyen a ningú. Vostès no volen que el President de la Generalitat de Catalunya presideixi la Sala de Plens Municipal! Com sempre hem dit, la seva casa gran del catalanisme, s’ha quedat en un estudi amb cuina americana. Ja ho van demostrar la Diada amb la mofa que van fer als ciutadans i ciutadanes de Lloret compromesos amb la nació catalana; amb el seu homenatge de “fireta” amb motiu del centenari de l’estelada. En l’ últim Ple van reincidir.

Aprenents de tot. Mestres de res!

La dita és plenament aplicable a CiU de Lloret. És el que passa amb els que volen ser més independentistes que Esquerra Republicana, i més socialistes i més eco-socialistes que la resta dels partits de l’ oposició. Tot sigui per alienar i fer homogènia la societat a fi de perpetuar - se en el poder. És tal el seu afany mimètic que, en la darrera Diada, han estat més “peperos” que el Partit Popular. No dic cap frivolitat. El Partit Popular de Platja d’Aro va votar a favor de que onegés l’ estelada al seu Ajuntament. A Lloret en canvi, CiU va jugar a tocar i amagar.

El 18 d’agost ERC presentava una moció per a que en el Ple s’aprovés l’adhesió a l’homenatge a l’estelada, amb motiu del seu centenari, i que aquesta fos hissada, en l'acte institucional de la Diada, a la plaça de la vila. Com que de ximples cada dia en som menys, i veient que ens volien portar a l’hort, varem insistir per escrit, per a que, tot i que no hi hagués Ple (com així va ser, en tant que correspon a l’Alcalde convocar-lo), s’adoptés l’acord, i a més varem fer una nota de premsa. A l’endemà la regidora de torn, que semblava més independentista que si fos d’ ERC, va manifestar a Ràdio Lloret que l’equip de govern ja havia tingut tal voluntat, no sigui que el poble pensi que Esquerra és més catalanista que nosaltres, ves!. Fins hi tot va dir que l’estelada lluiria a un lloc destacat de la plaça de la vila.

I un be negre amb potes roses! Com ve ha dit el regidor d’ Esquerra, Eduard Coloma (educoloma.blogspot.com), sol s’havia de veure el programa oficial d’actes, per adonar-se de que l’equip de govern no havia previst cap acte especial amb motiu del centenari de l’estelada. Així, ni al referir-se a l’ofrena floral que representa la senyera, ni pel que fa a la crida a la població per a que guarnís els seus balcons amb senyeres, es feia cap esment al presumpte homenatge a l’estelada. Encara menys al que seguidament us detallaré.

I que va passar a la Diada! A les vuit, a correcuita, els serrallers, cames ajudeu-me, instal·laven el pal de la bandera i sense acte protocolari o institucional algun, van hissar l’estelada a la Casa Garriga. Ves quin homenatge! Més aviat diria quina vergonya! No contents amb tal fet, se'ns va voler intimidar, per a que retiréssim la parada que, per homenatjar l’estelada, amb el lliurament de tres-centes estelades de paper commemoratives del seu centenari, varem instal·lar (prèvia petició) al passeig mossèn jacint Verdaguer. No fos que, des de la plaça de la vila estant, algú pogués veure aquests de esquerra republicana, que a més de dir-se nacionalistes, com és diuen ells (que sempre queda molt bé alhora de marcar paquet, i guanyar-se el vot de l’avi) hi posen la cara.

S’ha de ser més autèntic senyors! Se’ls ha vist el llautó i han decebut a molta gent. Els primers. Em poden creure. A la gent d’esquerra republicana de Lloret. No saben el greu que tant a mi personalment, com tinc el convenciment, a tota la militància i simpatitzants d’esquerra de Lloret, ens suposa manifestar-nos en aquests termes. El que havia de ser un dia d’alegria i joia. De posada en comú d’ideals i desitjos, d’aquells que més enllà d’ideologies ens identifiquem com a germans, ha esdevingut una jornada totalment decebedora pel que fa al que esperàvem de vostès. Està clar que per vostès “business is business”.

Senyera. Estelada?

Son diferents la senyera de l'estelada? La meva resposta és que no. Tot i que la primera, des de el meu pensament representa el símbol identitari d'una nació lliure i independent, la segona esdevé el símbol d'un alè. D'una inspiració. D'allò que voldríem i que a dia d'avui encara no s'ha pogut assolir. Tot i la diferent interpretació dels símbols, el que hi ha darrera és el mateix. Una terra, unes persones, una manera de ser i una manera de fer. No som més alts (és evident), no som més llestos ni tampoc més badocs, però és indiscutible que ens uneixen elements culturals i sociològics amb un substrat històric remot i immediat, diferenciat d'aquells que pretenen siguin els nostres compatriotes.

A ningú no escapa que l'estelada representa pels que som independentistes, el nostre símbol identitari. És allò que resalta la nostra ideologia, i en síntesi l' objectiu immediat de la nostra militància política.

Tot i l'anterior que ningú no s'enganyi. La nostra militància i compromís amb el país no és limita a obtenir l'independència. Va més enllà. Que siguem planers i honestos. Que en síntesi no siguem polítics professionals, com la casta educada en les "Cortes Españolas", o en prestigioses "escuelas de negocios" de Barcelona, no obsta que siguem bons gestors i siguem creditors de la confiança dels nostres conciutadans.

Visita d'en Joan Puigcercós "Gent d'esquerra"

Com podeu veure de les imatges, en Joan Puigcercós, actual President d'Esquerra Republicana de Catalunya, ens va venir a veure en el decurs de la seva campanya a la Presidència del partit. Aquesta és una de les imatges de tal acte.

“Bienvenido” Mr. McDonald.

Assumeixo el risc de ser criticat pel fet de fer publicitat d’una marca. Tot i això no me’n estaré. El cor se’m omple de goig i ho he de proclamar. Benvingut Mr. McDonald!!!.

I és que, el passat diumenge, tot just uns dies desprès de que un diari gironí publiqués que Lloret de Mar era la ciutat gironina on menys presència te el català al carrer; vaig rendir-me a les peticions de la meva filla. Volia unes patates fregides. Com que estàvem a I’ avinguda Just Marlés, pel fet de la novetat, i tot i que el producte en qüestió es prepara igual de bé en molts dels establiments de l’indret; vàrem entrar al nou McDonald’s i certament, vaig patir un shock. Tot. Absolutament tot, estava indicat en català. Fins hi tot els menús. M’atreviria a dir que exclusivament en català!!!

Quin goig, quina alegria!!! Em van venir ganes de trucar a en Pedro J i la seva trepa de demagogs, utilitzats i desinformats del “Manifiesto”. Potser tenen raó amb les seves queixes. On podem anar a parar. Fins hi tot la representació culinària de l’imperi més gran d’occident es rebaixa a parlar català, producte de la crosta nacionalista.

Sòl per aquesta petita satisfacció, que passaria inadvertida en un país normal, vull donar la benvinguda al senyor McDonald. Des d’aquest moment i prescindint de les meves preferències culinàries, defensaré que tingui un lloc a taula al costat de la botifarra amb mongetes.

Podemos!!!

És l’insofrible crit de guerra de l’histriònica publicitat nacional –futbolística que, empenyent a la”roja” pretén elevar a les “Españas” a l’Olimp dels Déus futbolístics. Quines ironies te la vida. A la plaça Colon de Madrid, on oneja una bandera “rojigualda” de 293 metres quadrats, li diuen “la plaza roja”. Si el Generalísimo aixequés el cap, li agafaria un cobriment.

Ben pensat però, no hem de rebutjar les coses per la seva procedència. També s’aprèn dels enemics i de les derrotes. I potser ens ho hem de creure que podem. Que podem acabar amb aquesta forma de governar. Que podem posar fi a l’amiguisme que rodeja la tasca de l’equip de govern, que mitjançant favors, interinitats i d’altres mitjans, pretén teixir una xarxa de complicitats en tots els àmbits per perpetuar el seu poder. Que podem acabar amb el seu control dels mitjans públics. Que podem acabar amb l’ actitud xulesca i burleta en els Plens, que porta a alguns regidors de l’equip de govern a fer al·lusions personals totalment fora de lloc, a riure ostentosament o proferir expressions burlesques en algunes de les intervencions de l’ oposició, sense que qui ho ha de fer, posi ordre sinó que es sumi a la festa o pitjor encara, ens delecti amb les seves encícliques paternalistes. Que podem acabar amb el monopoli dels contractes dels serveis i obres públiques, i tantes coses més...

Nosaltres creiem que podem acabar amb tot això i no ens sobra cap suport. Treballem per la democràcia. Treballem per fer un millor Lloret i junts ho aconseguirem. erc@lloret.cat.

Un viatge en el temps. Visca en Tirant!!!

“Diuen que a la comarca de la Selva, a l’antic terme de Maçanet, ia un poble ben bonic, on lo mar enfila les muntanyes i els arbres, a tocar l’ aigua del mar, del bent, busquen abric. E diuen també, que son valerós batlle, Xabier anomenat, acompanhat de son fidel escuder pelroig, dit lo malcarat, enfila lo camí cap a lo gran horitzo. E qui los acompanhan, valerosos cavalhers tambe son, que amb lo batlle fan tretse, contats los ben pagats, e tots eis conbenietment guarnits lluiten contra los infidels bermells, que bolen prendre son castell. E qui o pugui sentir, que eu de saber que tots eis son balerosos, guapos i ferms i que los bermells mal bent se los emporto, que son nuvols a l’horitzó de tal grandesa. E eu de saber també, que per major glòria d’en Xabier, fan plases i carrers, berenars i concursos de macramé, que de l’aigua en fan diners i de les escombreries, billets. I per qui o bulgui saber, que aquest conte de cavalheries l’han contat fades i bards, per escrit, per parlat, e tambe a la caisa tonta ens o han explicat, ben preparat pel bard de Lorca, dit lo mursià ”


Perdoneu el lapsus. És que posats a redactar l’escrit per aquest butlletí, fullejàvem l’ anterior, i se’ns ha encomanat la glossa èpica que s’hi destil·la sempre en benefici de l’equip de govern CiU+PP.

Felicitem doncs a l’equip de govern pel nou Butlletí municipal. Veritablement s’han superat. Mai no havíem vist un exercici propagandístic, més superlatiu.

Barrio Sésamo

Dona gust de veure. Qualsevol dia, ja sigui de matí o de nit, poseu-vos a la carretera de Lloret a Vidreres i veureu passar una processó interminable de camions d’escombraries procedents de la Selva interior. Si feu la mateixa operació a les carreteres que ens uneixen amb Blanes i Tossa veure-ho el mateix. És graciós, gairebé tots duen lemes com ara “ xxx neta”, és ben escaient tenint present que la porqueria l’aboquen a casa d’un altre.

O feu un altre exercici. Poseu - vos al “Google – Earth” i veureu que el que més destaca de Lloret (sense comptar les seves magnífiques platges), és el forat de l’abocador, que aviat semblarà una mina de diamants a cel obert, com les de Sudàfrica.

Sí, senyors convergents, quin gol que li han fotut a la Generalitat !!!. Mira si són passerells aquests de la Generalitat que ens han pagat l’ampliació de l’abocador i la planta de tractament. Si en són d’innocents!! I tot això, total, per dur-nos les escombraries de tota la Selva. Quina enveja ens deuen tenir a Vidreres, Anglès, Tossa, i ja no et dic a Blanes: s’han quedat amb un pam de nas! . Tota la merda per Lloret!!!

No trigarem a veure-ho. De ben segur que aviat es convocaran manifestacions a tots aquest pobles, queixant-se de la incompetència dels seus governants. Es promouran mocions de censura contra aquesta classe política, mancada de la lucidesa i saber fer que a vostès els sobra.

I és que, desenganyem-nos, a Lloret tenim sort. Està clar que tots aquests polítics, els dels altres pobles - és clar -, estan mancats de formació de base. Probablement no han vist mai “Barrio Sésamo”, mai no han vist l’Epi i en Blas, i de ben segur que mai no van seguir els ensenyaments d’aritmètica i matemàtica de la “rana Gustavo”. Si ho haguessin fet, hi hauria clatellots per tenir l’abocador comarcal.

Caldrà veure igualment la cara de felicitat dels lloretencs quan el nostre abocador sigui plé i haguem de dur les escombraries ben lluny, pagant el gust i les ganes !.

Ai Lloret !!!, si fóssim al teatre diríem “molta merda”, però val més que no, que d’això a Lloret ens en sobra.

“Lamers”

Us sona la paraula en qüestió? Hem de confessar que a nosaltres, fins avui, tampoc. Posats a buscar una paraula que reflectís de forma original el que sentíem, i que no fos “aprofitats”, que ens semblava molt suat, hem hagut de cercar en el “google”, escrivint-hi “definició del que s’aprofita del treball dels demés”. El resultat? una web en la que es defineixen termes informàtics, i que defineix “lamers”, com:
“Lamers - los que se aprovechan del trabajo de los demás en su beneficio, sin crear nada ellos y sin darles el reconocimiento que merecen. Los lamers son los más repudiados por toda la comunidad underground.”
Ho hem clavat!!! CiU i PP de Lloret de Mar son uns “lamers”!!! Us pregunteu per què? Consulteu la pàgina 10 del Diari de Girona del 22 d’ Abril de 2008. S’hi publica un article, que de fet recull una nota de premsa que també, de fet, ve a ser com un Publi – reportatge. S’hi explica que l’ Ajuntament de Lloret de Mar ha finalitzat les obres de millora del carrer Vall de Venècia, enderrocant part d’una finca i ampliant la vorera fet que permet una millor circulació de vehicles i vianants.
També es diu, que amb aquesta acció es fa realitat una de les reivindicacions que durant anys havien expressat els veïns, blablabla, blabla bla. Grans horitzons!!!
És més que evident que tal article no diu que tal actuació sobre el nucli antic obeeix al prec, presentat pel grup municipal de ERC a Lloret de Mar, i tractat en el Ple de l’ Ajuntament de Lloret de Mar de març de 2007. Tampoc trobem cap referència al fet que, gràcies a les esmenes als pressupostos, presentades pel grup municipal d’ Esquerra Republicana de Catalunya, es va aprovar una partida destinada al desenvolupament del Pla pel nucli antic –que s’esmenta en l’article-, de la mateixa manera que per a l’ establiment de la xarxa wi-fi, o l’escola de música.
De tal article en podem treure dos conclusions. La primera que, CiU+PP de Lloret de Mar= “lamers”. La segona? Que cal ser curosos amb la informació que l’administració facilita als mitjans. Aquests poden incórrer en el contrari d’allò que és la seva finalitat, és a dir, informar.
Pel que fa a la primera de tals conclusions, no ens ve de nou. Tots sabem que a Lloret alguns s’han penjat la medalla del manteniment de la llicència del Casino a Lloret de Mar, quan la mateixa obeeix a una gestió del conseller Huguet (ERC). La segona ens causa a més de temor, perplexitat.

Mentides arriscades.

¿Us sona?. És el títol d’una pel·lícula del abans heroi i ara Governador de Califòrnia, en Arnold Schwazenegger, qui a les seves hores lliures s’atribueix missions divines, acordant la mort d’aquells que es troben al corredor; i de na Jamie Lee Curtis, que en aquell film, de ser una dona dedicada, com es deia durant el règim “a sus labores”, passa a ser una eficient espia, amb un strip-tease inclòs, que supera per classe i voluptuositat, molts dels que ens volen fer empassar als programes del Canal Català de Televisió.

Perdó, tant per la llicència, com per haver-nos-hi esplaiat. Tot això ve “a cuento”, de la polèmica sorgida per raó de la voluntat del equip de Govern d’executar el aparcament soterrat, al passeig Mossèn Jacint Verdaguer, i al fet de que la rèplica a la posició defensada per Esquerra Republicana de Catalunya, que s’oposa frontalment a tal projecte; s’ha fonamentat, tant per el que fa al portaveu oficial de Convergència i Unió, com al del Partit Popular, en desacreditar-la adduint que tots els grups polítics van votar favorablement en el seu dia a tal projecte.

Tal afirmació, és rotundament falsa. El grup municipal d’ Esquerra Republicana de Catalunya mai ha votat favorablement, la construcció d’un aparcament al passeig Mossèn Jacint Verdaguer. És més, és l’únic grup municipal que, en el Ple en el que s’acordà, votà desfavorablement.

El que en el seu dia Esquerra va votar favorablement, va ser al projecte de remodelació de la façana marítima, que és diferent. Fins hi tot llavors, el que fou regidor per Esquerra Republicana de Catalunya, el nostre Jou Ramírez, va manifestar l’acord amb la necessitat de intervenir sobre la façana marítima, però va mostrar les reserves d’Esquerra Republicana de Catalunya, a la construcció de tal aparcament.

D’ aquest fets prové el titular d’aquest article, relatius al risc de les mentides, en tant que, el portaveu de Convergència i Unió, tan donat a consultar la “hemeroteca”, per desacreditar els seus rivals, resulta ser el caçador caçat. Així doncs, us convido a que consulteu l’acta del Ple del Ajuntament de Lloret de Mar, de juny de 2005, que podreu trobar penjada a la nostra web www.esquerrarepublicana.cat/lloretdemar.

És per tot això, senyors, que preguem que no muntin pel·lícules. Son molt mal actors i pitjors directors.

Lleig. Molt lleig.

És lleig que l’ Alcalde i candidat d’ un partit polític a les eleccions municipals, a qui s’entrevista en la ràdio pública local, per raó de la emissió d’un ban per promoure la participació, aprofiti l’ avinentesa per, en plena jornada de reflexió, dir que la gent el que ha de fer es valorar la continuïtat d’ un projecte iniciat els darrers quatre anys.

Més lleig encara és, que el que ha de ser l’ Alcalde de tots els lloretencs, aprofiti un mitjà de difusió municipal com és el butlletí que edita l’ Ajuntament de Lloret de Mar i que paguem entre tots els contribuents, per a, en portada, atacar a aquells que no estan d’ acord amb la construcció del aparcament soterrat al passeig mossèn Jacint Verdaguer. Cal tenir present, que la expressió del parer del seu grup polític s’ha de dur a terme, com feu Esquerra republicana de Catalunya, en l’espai que a tal efecte es reserva als diferents grups municipals; dins el propi butlletí.

No acceptem doncs, lliçons de democràcia de qui no respecta els seus principis elementals, ni ens fem l’entès amb la pràctica maldestre de la oposició política que es detalla en tal escrit que, de ben segur, és el reflex subconscient del que el nostre Alcalde i la resta de diputats de CiU i PP, venen fent en el Parlament de Catalunya.

Demòcrates de pa sucat amb oli. Aparcament sí o sí.

Llegim, amb una barreja d’estupor i incredulitat, les reflexions que el senyor Joan Brugué Ribas fa en el generós espai que a tal efecte els ha estat cedit pel Diari de Girona, tant a ell com al senyor Albert Batlle i Marlès, per a defensar la construcció d’un aparcament soterrat al passeig mossèn Jacint Verdaguer de Lloret de Mar.

L’article en qüestió, a més de dir coses que no són certes, confiem que per ignorància i no per mala fe, no és més que una ensabonada a l’alcalde senyor Crespo i al seu equip de govern, dels quals fa una lloança amb tons èpics que ens recorda els llibres de cavalleries. Siguem una mica seriosos, senyors, el debat no és de persones, és de coherència, identitat, necessitats, prioritats i aplicació de recursos.

Pel que fa a la coherència, al senyor Brugué, i claca, els hem de dir que ERC va votar favorablement, en el Ple de març de 2003, el projecte de reforma de la façana marítima, manifestant ja les seves reserves per la previsió de la construcció d’un hipotètic aparcament soterrat. En el Ple de maig de 2005, Esquerra va tornar a mantenir la seva posició, anunciant la disconformitat amb l’execució de tal aparcament, i en el programa electoral de les eleccions municipals 2007, Esquerra anunciava literalment: “Urbanisme: Apostem fermament per una façana marítima sense aparcament al passeig”. Per tant, senyor, no acceptem que ens titlli de demagogs qui requereix a l’ oposició per a que “accepti” un consens. Senyor, el consens és posar -se d’acord, no que un accepti la decisió d’un altre.

Acreditem, per tant, la nostra coherència, com també l’atac que a la identitat de Lloret com a poble comporta tal obra, en tant que el passeig mai no tornarà a ser el mateix, i això ho acredita l’ informe que un enginyer tècnic forestal ha redactat a petició d’ ERC i que és rotund a l’ hora de cloure la inviabilitat d’ un trasllat i nova plantació de les palmeres al passeig, que en garantiria la seva mort. Per tant, falta conscientment a la veritat qui diu que la imatge del passeig restarà indemne un cop acabin les obres, i els perjudicis per a comerciants, restauradors i visitants són evidents atesa l’execució d’obres en un termini mínim de dos anys. És a dir, dues temporades turístiques.

Pel que fa a la bona gestió de recursos i a les prioritats, invertir un mínim de 7,5 milions d’ euros (estimació any 2005) en aquesta obra, tenint present que en tot un Lloret no hi ha ni un aparell de raig X, que no existeixen places en el centre sòciosanitari, que existeix una problemàtica gravíssima pel que fa al sanejament en les urbanitzacions, i innombrables assumptes més prioritaris, ens sembla indecent, així com la manca de visió de la necessitat de disgregar, al voltant del nucli antic, els llocs des dels quals s’hi accedeix, a fi de propiciar l’ aparició de negocis i revitalització del nucli en tots els carrers que porten al centre neuràlgic, en lloc d’ apilonar-hi tots els serveis.

Per tant, senyors, APARCAMENT NO, i convidem a qui estigui d’acord amb nosaltres que es connecti al web www.esquerra.cat/lloretdemar, accedeixi a documents, es descarregui el plec de signatures contra l’aparcament soterrat al passeig mossèn Jacint Verdaguer, i ens el faci arribar al carrer Potosí, número 6, edifici Zafiro, escala A, baixos.

Gràcies per endavant, Lloret t’ho agrairà!!!!!

“Homo habilis”. L’ animal polític.

En el darrer Ple, hem estat testimonis del naixement d’un nou animal polític –dit sigui en el millor dels sentits-. L’ alcalde, senyor Xavier Crespo, s’ha tret la màscara i aprofitant premeditada i alevosament, la dinàmica procedimental dels Plens, ha parat un parany als seus adversaris polítics.

Així doncs, CiU i PP, van proposar al Ple, l’aprovació d’ un increment del IBI, del 5,44 %, al que cal sumar el 2% d’increment de la base imposable, per part del govern espanyol. Davant els requeriments de la oposició, per a que justifiquessin tal increment, molt superior al IPC previst, el portaveu de CiU, donava la callada per resposta, atès el que va exposar en darrer terme l’alcalde, un cop que els portaveus del diferents grups havien exhaurit els seus respectius torns de paraula.

Prenent la paraula, l’alcalde, va justificar la pujada (abans no ho havia fet, ni en privat ni en públic), per la voluntat de incrementar en deu efectius la plantilla de la policia local, i va requerir a la oposició, i especialment a ERC per a l’aprovació de tal increment, en tant que tots els grups duien en el seu programa electoral tal increment de plantilla.

La jugada és clara, qui no està a favor meu, està contra el poble, que és qui requereix tal increment.

Acertadament, el portaveu de ERC va votar en contra de tal proposició, en tant que, estant com estem a favor d’un increment de la plantilla de la policia local, no ho estem en que es pagui a expenses del esforç de les famílies que son el subjecte passius principals del IBI. Com ja varem avançar, amb el cànon anyal que l’ajuntament de Lloret de Mar, hauria de pagar a Costes, per el aparcament soterrat al passeig mossèn Jacint Verdaguer, se’n poden pagar moltes de coses.

De ben segur que aquesta no serà la última de les sorpreses que ens endurem aquesta legislatura. L’alcalde es mostra un alumne avantatjat de les pràctiques de prestidigitació que l’escola del senyor David Madí ha implantant al seu de Convergència i Unió.

Secrets de família.

El titular d’aquest escrit a alguns els recordarà la sèrie produïda i emesa per la “nostra”, és a dir, TV3 i a d’altres a la “cosa nostra”, que val a dir, sovint es confon amb la màfia, tot i que res tenen a veure. Una cosa és la màfia siciliana i d’altra la “camorra” napolitana. No patiu, el nostre coneixement de les organitzacions criminals no esdevé de que en siguem partícips, sinó de que amb el temps, un aprèn a distingir-les.

De secrets n’hi ha de tota mena, i alguns d’ inconfessables. D’aquests últims deu ser la resposta que, en el darrer Ple de l’ Ajuntament de Lloret de Mar, el trenta d’ Octubre, el regidor d’urbanisme, feu al grup municipal d’ Esquerra Republicana de Catalunya, en relació a la pregunta que formulà en el penúltim Ple, de vint-i-quatre de setembre.

Lleig és que feta una pregunta públicament, pel portaveu del grup municipal d’ Esquerra, l’equip de govern li doni resposta per escrit, evitant fer-ne partícips a tots els ciutadans de Lloret. Ens assalta el dubte. Serà que l’equip de govern considera que els ciutadans de Lloret no tenen prou capacitat per entendre el que es respon? Serà que intenten ocultar una errada flagrant, injustificable i injustificada, com és el lliurar una llicència a una promotora, sense que ingressi els dos milions d’euros que s’obligà a pagar a l’ Ajuntament mitjançant la signatura d’un conveni? Serà que és molt fort reconèixer tal fet, quan des de fa gairebé un any i mig tal empresa treballa impunement, i sol s’aturen les obres prèvia denúncia de tal fet per part d’ Esquerra?.

Serà,...?, serà...?, com diuen a Itàlia, chi lo sa’!. Com que nosaltres de secrets no en tenim, us direm que la resposta que varem rebre, per incerta no valia la pena. La podreu trobar a la nostra web (www.esquerra.cat/lloretdemar), junt amb l’ informe tècnic i el conveni que recollia tal obligació de pagament. El conveni en qüestió en cap cas vinculava tal pagament amb la aprovació del POUM com pretén fer entendre el regidor en qüestió, ans el contrari, la modificació d’ aquell, feta de propòsit per endarrerir tal pagament, preveia que s’havia de dur a terme abans del vint de desembre de 2006.

De fet. Ben pensat. Potser si que és raonable que l’equip de govern vulgui mantenir en secret tal actuació. A veure com justifiquen ara l’ increment d’ un 5,5 % del IBI a les famílies de Lloret, per a tenir més policies, si pel camí s’han oblidat de cobrar 2.000.000,00 € a una promotora, que haguessin servit per finançar tal increment de plantilla i moltes més coses.

Serà que no en sabem de política...., per això, per aprendre’n, estarem ben pendents del que respon l’ Ajuntament a la sol·licitud de la llicència de divisió en propietat horitzontal que, sobre l’antic solar del Hotel Windsor, ha demanat recentment la promotora en qüestió.

Tinguem seny!!!!

Ens veiem obligats, atesa l’espiral iniciada pel regidor senyor Ignasi Riera, regidor a l ‘Ajuntament de Lloret de Mar, per CiU, a sortir en defensa del regidor d’ ERC, Eduard Coloma, en relació a la polèmica generada per la convocatòria del concurs per l’adjudicació del servei de carrilets turístics.

El senyor Riera s’equivoca quan diu que el senyor Coloma l’ha insultat al esmentar un proverbi que resa que “ l’ intel·ligent es supera davant un fracàs i que l’imbècil no supera un èxit”. Tal cita no és un insult, més enllà de que algú es doni per al·ludit o s’entengui creditor d’un èxit.

Insistim. El senyor Riera s’equivoca i ho fa sovint. Així doncs, ho fa quan diu en el Ple que els grups de l’oposició no s’han llegit el plec de condicions del concurs per l’adjudicació de tal servei i reincideix quan pretén fer de tal malintencionada afirmació una noticia, intentant ampliar el seu ressò fent-la arribar a la premsa. Diu que l’han insultat i no se’n adona que no existeix pitjor insult per un regidor electe per la voluntat popular, que en el desenvolupament de les seves funcions en l’oposició, no compta ni amb dedicacions exclusives ni parcials, i que ha de treure les hores que dedica en servei del seu poble, de la seva família; que dir-li que no s’ha llegit el que l’ocupa en un Ple de la corporació.

S’equivoca novament el senyor Riera, quan el seu grup atribueix als grups de l’oposició, en aquest cas ERC coherència i seny, al votar favorablement als pressupostos prèvia acceptació de les seves esmenes i respecte d’un altre punt de l’ordre del dia, en que opinen diferent, atribuir-los negligència, en tant que sol així cap qualificar l’omissió dels deures dels que han estat investits pels ciutadans.

I és que no és lícit portar a engany als ciutadans. Respecte d’ ERC el senyor Riera ja ha intentat fer-nos passar per passerells en dos ocasions, una aquesta i una altra quan varem impulsar la moció per a que l’abocador de Lloret de Mar deixés de ser l’abocador comarcal de La Selva (moció que evidentment estava més que fundada). Potser podrà fer-nos passar per passerells. Podrà utilitzar la seva influencia per entrar en directe en un programa de la ràdio municipal per rebatre les manifestacions del nostre regidor com si estiguéssim en un “reality show”, però el que no ens podrà treure és la satisfacció de saber que treballem per el bé de Lloret, sense intentar beneficiar ni perjudicar ningú.

Diu que han convocat el concurs del carrilet i que no han rebut aportacions de l’oposició. Han fet saber a algú de l’ oposició que pensaven portar la concessió del carrilet al Ple?. No és cert que en el Ple anterior un altre grup municipal va promoure que es convoqués tal concurs i CiU s’hi va negar? No és cert que l’equip de govern (CiU i PP) va denunciar la concessió i que ara l’han hagut de prorrogar fins que resulti un nou adjudicatari del concurs convocat?. Qui és el que està desorientat i sembla que no s’hagi llegit els papers?.

Per tot l’anterior, si us plau. Tinguem seny. Que cada un defensi les seves opinions sense desqualificar els altres i sense veure la palla en l’ull de tercers obviant la biga en el propi. De ben segur que Lloret ens ho agrairà.

També tenim dret a existir!!!

En el darrer Ple de l’ Ajuntament de Lloret, Esquerra va plantejar una pregunta, relacionada amb la contractació per part de l’equip de govern, d’una lletrada, en relació al pla local de dones de Lloret de Mar.

Esquerra va ser especialment curosa en la redacció de la pregunta, en tant que, en cap cas, dubtàvem dels mèrits professionals de la contractada – i així ho deia el text -. Si dubtem, però, de la forma de contractar-la, i més pel fet que la beneficiaria de tal contracte hagués anat a llistes de CiU en les dos últimes campanyes electorals.

Explícitament varem preguntar:

1r.- Quin havia estat el motiu pel que no s’havia sol·licitat pressupost relatiu a la prestació de tal servei, a d’altres professionals i/o entitats.

2n.- Quins eren els mèrits, qualificació, o perfil professional que per part de la regidoria delegada de la Dona es pretenia amb tal contractació del servei d’assessorament.

3r.- Quines eren les necessitats que motivaren la contractació de tal servei per part de la regidoria delegada de la dona.

4t.- Quin fou el criteri, per definir que tal servei havia de ser prestat per un assessor extern i per determinar la durada del contracte.

La regidora del àrea, no va gosar respondre cap de tals preguntes. Es va limitar a llegir el “currículum vitae” de tal lletrada, quina qualificació, reiterem, mai no hem qüestionat. Evidentment, es pretenia presentar Esquerra com una força moguda per interessos electoralistes, que atacava a una lloretenca de pro.

L’ essència de la democràcia no és guanyar eleccions per majoria absoluta, sinó que tots puguem participar de les decisions i que les mateixes esdevinguin clares i transparents. Probablement, la lletrada en qüestió és la millor opció i la forma de contractar-la és legal, però no és ètica.

Malauradament, exigir un comportament democràtic està mal pagat. A mi, d’entrada, m’ha costat que la lletrada en qüestió em giri la cara quan me la trobo al carrer, quan jo no li vull cap mal. És més, li diria que està mal pagada per la feina que fa.

Per cert, abans de que algú continuï contaminant. Tot i que també soc Advocat, no em dedico a la matèria objecte de tal contracte, ni per tant aspiro a ser contractat per l’ Ajuntament.

Gràcies per la vostra atenció.

“Lamers”

Us sona la paraula en qüestió? Hem de confessar que a nosaltres, fins avui, tampoc. Posats a buscar una paraula que reflectís de forma original el que sentíem, i que no fos “aprofitats”, que ens semblava molt suat, hem hagut de cercar en el “google”, escrivint-hi “definició del que s’aprofita del treball dels demés”. El resultat? una web en la que es defineixen termes informàtics, i que defineix “lamers”, com:
“Lamers - los que se aprovechan del trabajo de los demás en su beneficio, sin crear nada ellos y sin darles el reconocimiento que merecen. Los lamers son los más repudiados por toda la comunidad underground.”
Ho hem clavat!!! CiU i PP de Lloret de Mar son uns “lamers”!!! Us pregunteu per què? Consulteu la pàgina 10 del Diari de Girona del 22 d’ Abril de 2008. S’hi publica un article, que de fet recull una nota de premsa que també, de fet, ve a ser com un Publi – reportatge. S’hi explica que l’ Ajuntament de Lloret de Mar ha finalitzat les obres de millora del carrer Vall de Venècia, enderrocant part d’una finca i ampliant la vorera fet que permet una millor circulació de vehicles i vianants.
També es diu, que amb aquesta acció es fa realitat una de les reivindicacions que durant anys havien expressat els veïns, blablabla, blabla bla. Grans horitzons!!!
És més que evident que tal article no diu que tal actuació sobre el nucli antic obeeix al prec, presentat pel grup municipal de ERC a Lloret de Mar, i tractat en el Ple de l’ Ajuntament de Lloret de Mar de març de 2007. Tampoc trobem cap referència al fet que, gràcies a les esmenes als pressupostos, presentades pel grup municipal d’ Esquerra Republicana de Catalunya, es va aprovar una partida destinada al desenvolupament del Pla pel nucli antic –que s’esmenta en l’article-, de la mateixa manera que per a l’ establiment de la xarxa wi-fi, o l’escola de música.
De tal article en podem treure dos conclusions. La primera que, CiU+PP de Lloret de Mar= “lamers”. La segona? Que cal ser curosos amb la informació que l’administració facilita als mitjans. Aquests poden incórrer en el contrari d’allò que és la seva finalitat, és a dir, informar.
Pel que fa a la primera de tals conclusions, no ens ve de nou. Tots sabem que a Lloret alguns s’han penjat la medalla del manteniment de la llicència del Casino a Lloret de Mar, quan la mateixa obeeix a una gestió del conseller Huguet (ERC). La segona ens causa a més de temor, perplexitat.