El Ple de l’Ajuntament de Lloret de Mar, de 20 de juliol de 2009, no passarà a l’historia. Més enllà d’algun estirabot entre els regidors no hi hagué cap tema novedós a tractar o quin resultat no fos previsible, entre d’ells, el tortuós assumpte de Can Juncadella. L’únic assumpte que crec que era veritablement transcendent, per la seva gravetat, ha estat obviat per tothom i no ha merescut cap mena de comentari.
Em refereixo, evidentment, a la pregunta formulada per Esquerra republicana de Catalunya, respecte del fet que, una cadena hotelera de Lloret de Mar, hagi delimitat amb una tanca i una placa de gual un espai lliure (és a dir una zona verda), que per definició és de propietat pública, al carrer Pujada del Potosí i hi hagi instal·lat un aparcament de superfície, ús d’altra banda prohibit segons el Pla d’Ordenació Urbana de Lloret de Mar.
Tal aparcament, és evident, comporta un benefici per qui l’explota, ja sigui percebent un import per la seva utilització, ja sigui com a valor afegit a l’establiment que regenta.
Així doncs, la qüestió era saber quin dret tenia tal particular per disposar de tal espai, i de no tenir-lo, que pensava fer l’equip de govern per restablir la legalitat. La pregunta va passar inadvertida i encara més quan la resposta del regidor responsable, escudant-se en la gravetat de l’afirmació implícita en la pregunta, i argumentant que tenia coneixement dels fets tot just feia unes hores, va dir que ens contestaria per escrit. No només ell. Tothom es va quedar tant ample!
Però això que és? Com es pot permetre que un particular ocupi, sempre presumptament (tot i que el plànol d’ordenació del POUM és prou eloqüent al identificar l’ indret amb clau 1.3, espai lliure), un bé públic, i l’Ajuntament de Lloret de Mar es limiti a dir que ja respondrà per escrit. Que passa? Que tots els ciutadans no son iguals?
L’equip de govern, en el mateix Ple, aprovà definitivament el text de l’ordenança reguladora dels anomenats retranquejos privats, que els particulars han vingut utilitzant històricament sense cap mena de limitació; establint-ne limitacions i criteris, que no venim en qüestionar.
Si l’equip de govern disposa que les forces de l’ordre públic hauran de fer complir tal ordenança, de la mateixa manera que han d’impedir que els comerciants no pengin mostres comercials sobre el carrer, pel fet que és una via pública, no ha d’adreçar als serveis tècnics municipals, i als mateixos agents, de forma immediata, a l’ indret en qüestió a comprovar sobre el terreny si s’ha produït tal ocupació d’una zona verda pública, i en tal cas, adoptar les mesures necessàries per restablir la legalitat?
O la voluntat és la de permetre que l’infractor pugui gaudir de l’ocupació de tal espai quan més l’interessa, és a dir, els mesos d’estiu? A dia d’avui, 27 de juliol, passada que ha estat una setmana de tal Ple, encara no tenim resposta.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya a Lloret de Mar no en necessitem de respostes per escrit, el que volem es que es restableixi la legalitat, amb caràcter immediat i poder afirmar que a Lloret de Mar tothom és igual davant la llei i qui l’administra.
Em refereixo, evidentment, a la pregunta formulada per Esquerra republicana de Catalunya, respecte del fet que, una cadena hotelera de Lloret de Mar, hagi delimitat amb una tanca i una placa de gual un espai lliure (és a dir una zona verda), que per definició és de propietat pública, al carrer Pujada del Potosí i hi hagi instal·lat un aparcament de superfície, ús d’altra banda prohibit segons el Pla d’Ordenació Urbana de Lloret de Mar.
Tal aparcament, és evident, comporta un benefici per qui l’explota, ja sigui percebent un import per la seva utilització, ja sigui com a valor afegit a l’establiment que regenta.
Així doncs, la qüestió era saber quin dret tenia tal particular per disposar de tal espai, i de no tenir-lo, que pensava fer l’equip de govern per restablir la legalitat. La pregunta va passar inadvertida i encara més quan la resposta del regidor responsable, escudant-se en la gravetat de l’afirmació implícita en la pregunta, i argumentant que tenia coneixement dels fets tot just feia unes hores, va dir que ens contestaria per escrit. No només ell. Tothom es va quedar tant ample!
Però això que és? Com es pot permetre que un particular ocupi, sempre presumptament (tot i que el plànol d’ordenació del POUM és prou eloqüent al identificar l’ indret amb clau 1.3, espai lliure), un bé públic, i l’Ajuntament de Lloret de Mar es limiti a dir que ja respondrà per escrit. Que passa? Que tots els ciutadans no son iguals?
L’equip de govern, en el mateix Ple, aprovà definitivament el text de l’ordenança reguladora dels anomenats retranquejos privats, que els particulars han vingut utilitzant històricament sense cap mena de limitació; establint-ne limitacions i criteris, que no venim en qüestionar.
Si l’equip de govern disposa que les forces de l’ordre públic hauran de fer complir tal ordenança, de la mateixa manera que han d’impedir que els comerciants no pengin mostres comercials sobre el carrer, pel fet que és una via pública, no ha d’adreçar als serveis tècnics municipals, i als mateixos agents, de forma immediata, a l’ indret en qüestió a comprovar sobre el terreny si s’ha produït tal ocupació d’una zona verda pública, i en tal cas, adoptar les mesures necessàries per restablir la legalitat?
O la voluntat és la de permetre que l’infractor pugui gaudir de l’ocupació de tal espai quan més l’interessa, és a dir, els mesos d’estiu? A dia d’avui, 27 de juliol, passada que ha estat una setmana de tal Ple, encara no tenim resposta.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya a Lloret de Mar no en necessitem de respostes per escrit, el que volem es que es restableixi la legalitat, amb caràcter immediat i poder afirmar que a Lloret de Mar tothom és igual davant la llei i qui l’administra.
