Comença a resultar molesta, per reiterada, la cançó de l’enfadós que entonen tant l’Alcalde de Lloret de Mar, el senyor Crespo, com el regidor d’esports, el senyor Tibau. En plena crisi, quan gairebé tothom pateix per saber com s’ho farà per pagar els rebuts que li carregaran demà al compte, s’emboliquen a organitzar a Lloret de Mar una Copa del Rei d’Hoquei que hagués quedat deserta, ja que cap municipi hi optava per l’ingent pressupost que s’hi ha d’abocar. Diuen que el cost és de gairebé 90.000,00 €.
Sense encomanar-se a ningú, sense fer cap consulta prèvia dels ajuts a que podien optar, van treure el pit i vinga, som-hi que la casa és gran. Ara, quan es troben que els números no surten, i que les administracions superiors que han de distribuir els recursos per tot el territori, els neguen el suport, clamen per la manca d’ajuts. ¿Que es pensa el senyor Crespo que ell és l’únic que demana?
Tot això demostra que no existeix planificació i que, pagant un altre, l’equip de govern s’apunta a totes les festes. Ben mirat, tenint en compte com ve obrant aquest equip de govern se’ns acudeixen dos solucions per finançar la trencadissa: o truquen al rus de torn que, segons venen, és una ànima benèfica que permuta i subvenciona perdent-hi sempre, o truquen al senyor Felip de Borbó, príncep entre d’altres de Girona, President d’Honor de la seva pròpia fundació, a major glòria del senyor Arcadi Calzada, un tanmateix il•lustre convergent.
Crec certament que aquest és un bon moment per demanar-li uns quants calerons al príncep espanyol, més encara tenint en compte que fa poc que l’han fet hereu d’una bona fortuna menorquina i que el torneig porta el nom del seu il•lustre pare, tot i que no es digni lliurar-lo.
D’altra banda, d’obtenir el finançament del príncep, potser podrien destinar part del que s’estalvien, enlloc de a “fastos reales”, a ajudar a les famílies que, pel seu compte, i amb penes i esforços han de córrer amb les despeses que els comporta que els seus fills practiquin esport.
