No ens ho podiem perdre. En la mesura del possible haviem de fer l'esforç d'anar-hi, i així va ser, l'Eduard Coloma, en Jaume Giménez i jo mateix vàrem anar divendres dia sis cap a Brussel·les via Munich (quines voltes, el retorn ho fou via Frankfurt).
Va estar molt bé. Moltíssima gent, de tota edat, procedència i condició. Emocionava veure gent gran, cridant amb totes les seves forces a favor de l'independència de Catalunya. No vull deixar de banda aquells que van fer gairebé 18 hores d'autocar (van sortir divendres a les 17:00 i van arribar a les 11:00 del dissabte), com ara en Joan Valls de Lloret i el seu fill. Només de pensar que, quatre hores desprès d'acabar la manifestació havien de tornar a agafar l'autocar de tornada és per morir-se.
Bé, com a prova de la nostra presència efectiva a Brussel·les, us penjo una foto. El graciós és que ens la va tirar un sevillano, i mentre ho feia va dir "...si señó, con do cojone...".
