Assumeixo el risc de ser criticat pel fet de fer publicitat d’una marca. Tot i això no me’n estaré. El cor se’m omple de goig i ho he de proclamar. Benvingut Mr. McDonald!!!.
I és que, el passat diumenge, tot just uns dies desprès de que un diari gironí publiqués que Lloret de Mar era la ciutat gironina on menys presència te el català al carrer; vaig rendir-me a les peticions de la meva filla. Volia unes patates fregides. Com que estàvem a I’ avinguda Just Marlés, pel fet de la novetat, i tot i que el producte en qüestió es prepara igual de bé en molts dels establiments de l’indret; vàrem entrar al nou McDonald’s i certament, vaig patir un shock. Tot. Absolutament tot, estava indicat en català. Fins hi tot els menús. M’atreviria a dir que exclusivament en català!!!
Quin goig, quina alegria!!! Em van venir ganes de trucar a en Pedro J i la seva trepa de demagogs, utilitzats i desinformats del “Manifiesto”. Potser tenen raó amb les seves queixes. On podem anar a parar. Fins hi tot la representació culinària de l’imperi més gran d’occident es rebaixa a parlar català, producte de la crosta nacionalista.
Sòl per aquesta petita satisfacció, que passaria inadvertida en un país normal, vull donar la benvinguda al senyor McDonald. Des d’aquest moment i prescindint de les meves preferències culinàries, defensaré que tingui un lloc a taula al costat de la botifarra amb mongetes.
