Amb el títol que precedeix aquesta reflexió, em vull referir no només al procedir de l’equip de govern de Convergència i Unió, sinó també, a la línea política que, lamentablement, ve observant ICV-EUiA a Lloret de Mar.
Amb motiu del darrer Ple, varem tenir una nova constatació de la demagògia imperant, tant en la dreta més dretana d’aquest municipi (ho fa tant bé en el seu paper, que el Partit Popular ja ni argumenta en el Ple, deixa fer i cobra, això si, per les seves delegacions), com en la esquerra gairebé soviètica, representada per Iniciativa per Catalunya Els Verds, esquerra unida i alternativa (em sembla que no m’he deixat cap dels partits que integren la coalició).
Demagògia és que l’equip de govern, sota l’argument d’una presumpta voluntat de contribuir a lluitar contra l’escalfament global, porti al Ple i finalment aprovi, l’ instal•lació de plaques solar fotovoltaiques en quatre equipaments municipals, amb l’objecte de comercialitzar l’energia produïda, i ho faci sense aportar un estudi econòmic de viabilitat de l’ inversió, que ascendeix, a 2.100.000,00 €. És evident que s’ha amagat informació tècnica i econòmica. Sinó per quin motiu saben que l’ instal•lació i manteniment ascendirà a tal import, i no ho justifiquen?
La inversió, s’amaga darrera un contracte de “renting” que, per la seva pròpia naturalesa (no s’adquireix la propietat, sinó és mitjançant el pagament d’una última quota, desprès de les 180 d’arrendament pactades), permet qualificar la despesa com a despesa corrent, i no com a inversió.
Demagògia és intentar justificar el que és un aposta pura i dura per lucrar-se de la producció i venda d’electricitat, en competència amb els inversors privats; justificant-la en uns suposats interessos de sostenibilitat ambiental, que tots compartim, però que no passen per produir i vendre energia, sinó per estalviar i fer eficient la que consumim. Evidentment, si el regidor de torn, ens hagués dit com va semblar voler dir, que l’havien trucat el senyor Durao Barroso i el senyor Ban ki-moon, per dir-li que l’ instal•lació és imprescindible per evitar el canvi climàtic, ens hauríem sumat gustosos a la proposta. Esperem que, en aplicació dels mateixos arguments, si cap particular entra una proposta per a l’ instal•lació d’un hort solar a la població, l’Ajuntament no li denegarà la llicència, ja que tal fet podria donar a pensar, que l’administració local persegueix el monopoli d’abastiment de la xarxa, mitjançant l’ instal•lació de plaques a la resta d’equipaments públics.
Demagògia barata també, és la que ha utilitzat tant en aquest Ple com en molts d’altres, el representant d’ ICV – EUiA. És tal la seva obsessió amb Esquerra republicana de Catalunya, més pròpia d’un amant despitat, -, suposo que pel fet d’haver-hi militat-, que no perd l’ocasió d’atacar-nos. Així, considera contradictori que votem a favor de l’estudi de viabilitat d’un heliport i que en canvi votem contra el projecte d’instal•lació de plaques fotovoltaiques. Pel senyor Garcia, tot allò que sembli verd és bo, no fos que no complíssim els dictats del partit.
Senyor García, de contradicció ninguna. Nosaltres votàrem a favor de l’estudi de viabilitat de l’heliport perquè, si es demostra que és viable i que no perjudica ni al medi, ni a les persones, no tenim perquè privar d’una infraestructura d’aquestes característiques a la nostra població, ateses les seves múltiples aplicacions entre d’altres àmbits: l’assistencial, la protecció civil, a més del turístic. El que no és demagògic, sinó acreditatiu d’una manca total de lucidesa política, és beneir, com han fet vostès, una despesa de 2.100.000,00 €, en plaques solars fotovoltaiques, sense que s’empari tal acord en cap estudi econòmic que en justifiqui la viabilitat de l’ inversió, quan a vostès, any rere any, i fins hi tot dos cops a l’any, l’equip de govern els respon que no te diners per fer l’escola bressol que reiteradament vénen en reclamar, en un clar exercici de populisme.
A Esquerra, com als ciutadans, ens convencen els arguments, no la demagògia ni el populisme. Quan aprenguin aquesta màxima de la política, els prendrem seriosament.
