Esquerra respon.

           En el marc de la campanya "Esquerra respon", el passat divendres, 18 de desembre de 2009, ens varen visitar en Joan Tardà, Diputat per ERC al Congreso de los Diputados, així com en Jordi Martinoy, Delegat del govern de la Generalitat a Girona.

En la fotografia, d'esquerra a dreta, en Eduard Coloma, regidor i portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament de Lloret de Mar, na Judith Ramirez, Secretari de la dona de la comarcal de la Selva, Fèlix Manuel Fuentes, Secretari d'organització de la secció local de Lloret, en Xavier Termes, Secretari de campanyes i mobilitzacions de la secció local de Lloret, en Ismael Ventalló, President de la federació comarcal de la Selva, en Jordi Martinoy, Delegat del govern de la Generalitat a Girona, jo mateix, en Jaume Giménez, President de la secció local d'Esquerra a Lloret de Mar, en David Vila Ligero, Secretari d'organització de la Federació regional de Girona, i regidor d'Esquerra a Cassà de la Selva, en Joan Tardà, Diputat d'Esquerra al Congreso de los Diputados i Núria Querol, Secretària d'imatge i comunicació de la secció local de Lloret de Mar.

Lloret de Mar, terra de polítics demagogs.

            

                Amb el títol que precedeix aquesta reflexió, em vull referir no només al procedir de l’equip de govern de Convergència i Unió, sinó també, a la línea política que, lamentablement, ve observant ICV-EUiA a Lloret de Mar.

              Amb motiu del darrer Ple, varem tenir una nova constatació de la demagògia imperant, tant en la dreta més dretana d’aquest municipi (ho fa tant bé en el seu paper, que el Partit Popular ja ni argumenta en el Ple, deixa fer i cobra, això si, per les seves delegacions), com en la esquerra gairebé soviètica, representada per Iniciativa per Catalunya Els Verds, esquerra unida i alternativa (em sembla que no m’he deixat cap dels partits que integren la coalició).

               Demagògia és que l’equip de govern, sota l’argument d’una presumpta voluntat de contribuir a lluitar contra l’escalfament global, porti al Ple i finalment aprovi, l’ instal•lació de plaques solar fotovoltaiques en quatre equipaments municipals, amb l’objecte de comercialitzar l’energia produïda, i ho faci sense aportar un estudi econòmic de viabilitat de l’ inversió, que ascendeix, a 2.100.000,00 €. És evident que s’ha amagat informació tècnica i econòmica. Sinó per quin motiu saben que l’ instal•lació i manteniment ascendirà a tal import, i no ho justifiquen?

             La inversió, s’amaga darrera un contracte de “renting” que, per la seva pròpia naturalesa (no s’adquireix la propietat, sinó és mitjançant el pagament d’una última quota, desprès de les 180 d’arrendament pactades), permet qualificar la despesa com a despesa corrent, i no com a inversió.

              Demagògia és intentar justificar el que és un aposta pura i dura per lucrar-se de la producció i venda d’electricitat, en competència amb els inversors privats; justificant-la en uns suposats interessos de sostenibilitat ambiental, que tots compartim, però que no passen per produir i vendre energia, sinó per estalviar i fer eficient la que consumim. Evidentment, si el regidor de torn, ens hagués dit com va semblar voler dir, que l’havien trucat el senyor Durao Barroso i el senyor Ban ki-moon, per dir-li que l’ instal•lació és imprescindible per evitar el canvi climàtic, ens hauríem sumat gustosos a la proposta. Esperem que, en aplicació dels mateixos arguments, si cap particular entra una proposta per a l’ instal•lació d’un hort solar a la població, l’Ajuntament no li denegarà la llicència, ja que tal fet podria donar a pensar, que l’administració local persegueix el monopoli d’abastiment de la xarxa, mitjançant l’ instal•lació de plaques a la resta d’equipaments públics.

             Demagògia barata també, és la que ha utilitzat tant en aquest Ple com en molts d’altres, el representant d’ ICV – EUiA. És tal la seva obsessió amb Esquerra republicana de Catalunya, més pròpia d’un amant despitat, -, suposo que pel fet d’haver-hi militat-, que no perd l’ocasió d’atacar-nos. Així, considera contradictori que votem a favor de l’estudi de viabilitat d’un heliport i que en canvi votem contra el projecte d’instal•lació de plaques fotovoltaiques. Pel senyor Garcia, tot allò que sembli verd és bo, no fos que no complíssim els dictats del partit.

            Senyor García, de contradicció ninguna. Nosaltres votàrem a favor de l’estudi de viabilitat de l’heliport perquè, si es demostra que és viable i que no perjudica ni al medi, ni a les persones, no tenim perquè privar d’una infraestructura d’aquestes característiques a la nostra població, ateses les seves múltiples aplicacions entre d’altres àmbits: l’assistencial, la protecció civil, a més del turístic. El que no és demagògic, sinó acreditatiu d’una manca total de lucidesa política, és beneir, com han fet vostès, una despesa de 2.100.000,00 €, en plaques solars fotovoltaiques, sense que s’empari tal acord en cap estudi econòmic que en justifiqui la viabilitat de l’ inversió, quan a vostès, any rere any, i fins hi tot dos cops a l’any, l’equip de govern els respon que no te diners per fer l’escola bressol que reiteradament vénen en reclamar, en un clar exercici de populisme.

            A Esquerra, com als ciutadans, ens convencen els arguments, no la demagògia ni el populisme. Quan aprenguin aquesta màxima de la política, els prendrem seriosament.

Diada d'Onze de Setembre de 2009. Actes secció local ERC Lloret.

De les 8:30 a les 13:30 Passeig Agustí Font. Parada reivindicativa d'ERC.

10:00 Plaça Lluís Companys:Ofrena floral i cant dels segadors.

11:00 Parada del Passeig Mossen Jacint Verdaguer.Repartiment de coca i del Butlletí d'Esquerra.

11:45 Plaça de la vila. Presència i participació en l'homenatge a la senyera i Cant dels Segadors.

(Actes organitzats per l'Ajuntament de Lloret de Mar).

21:00 Hotel Plaça París. Plaça Vila de París número 1.

Sopar dels amics d'Esquerra. Preu dels sopar 25,00 €.

Lliurament del Guardó d'Esquerra a Lloret. (3a edició)

Homenatge a la militància

Reserves: 972 368 093 Seu secció local

607 892 607 Jaume Giménez

617 907 498 Nuri Querol

629 384 809 Jordi Orobitg

En el sopar comptarem entre d'altres amb la presència del President de la Federació regional de Girona, en Josep Carrapiço i Sanglas. No cal dir que esperem que el programa sigui del vostre interès i que esperem i desitgem tant la vostra presència com participació activa.

Bona Diada.

Li contestarem per escrit!

El Ple de l’Ajuntament de Lloret de Mar, de 20 de juliol de 2009, no passarà a l’historia. Més enllà d’algun estirabot entre els regidors no hi hagué cap tema novedós a tractar o quin resultat no fos previsible, entre d’ells, el tortuós assumpte de Can Juncadella. L’únic assumpte que crec que era veritablement transcendent, per la seva gravetat, ha estat obviat per tothom i no ha merescut cap mena de comentari.


Em refereixo, evidentment, a la pregunta formulada per Esquerra republicana de Catalunya, respecte del fet que, una cadena hotelera de Lloret de Mar, hagi delimitat amb una tanca i una placa de gual un espai lliure (és a dir una zona verda), que per definició és de propietat pública, al carrer Pujada del Potosí i hi hagi instal·lat un aparcament de superfície, ús d’altra banda prohibit segons el Pla d’Ordenació Urbana de Lloret de Mar.

Tal aparcament, és evident, comporta un benefici per qui l’explota, ja sigui percebent un import per la seva utilització, ja sigui com a valor afegit a l’establiment que regenta.

Així doncs, la qüestió era saber quin dret tenia tal particular per disposar de tal espai, i de no tenir-lo, que pensava fer l’equip de govern per restablir la legalitat. La pregunta va passar inadvertida i encara més quan la resposta del regidor responsable, escudant-se en la gravetat de l’afirmació implícita en la pregunta, i argumentant que tenia coneixement dels fets tot just feia unes hores, va dir que ens contestaria per escrit. No només ell. Tothom es va quedar tant ample!

Però això que és? Com es pot permetre que un particular ocupi, sempre presumptament (tot i que el plànol d’ordenació del POUM és prou eloqüent al identificar l’ indret amb clau 1.3, espai lliure), un bé públic, i l’Ajuntament de Lloret de Mar es limiti a dir que ja respondrà per escrit. Que passa? Que tots els ciutadans no son iguals?

L’equip de govern, en el mateix Ple, aprovà definitivament el text de l’ordenança reguladora dels anomenats retranquejos privats, que els particulars han vingut utilitzant històricament sense cap mena de limitació; establint-ne limitacions i criteris, que no venim en qüestionar.

Si l’equip de govern disposa que les forces de l’ordre públic hauran de fer complir tal ordenança, de la mateixa manera que han d’impedir que els comerciants no pengin mostres comercials sobre el carrer, pel fet que és una via pública, no ha d’adreçar als serveis tècnics municipals, i als mateixos agents, de forma immediata, a l’ indret en qüestió a comprovar sobre el terreny si s’ha produït tal ocupació d’una zona verda pública, i en tal cas, adoptar les mesures necessàries per restablir la legalitat?

O la voluntat és la de permetre que l’infractor pugui gaudir de l’ocupació de tal espai quan més l’interessa, és a dir, els mesos d’estiu? A dia d’avui, 27 de juliol, passada que ha estat una setmana de tal Ple, encara no tenim resposta.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya a Lloret de Mar no en necessitem de respostes per escrit, el que volem es que es restableixi la legalitat, amb caràcter immediat i poder afirmar que a Lloret de Mar tothom és igual davant la llei i qui l’administra.

Comiat de la meva presidència.

El darrer divendres, déu de juliol es va esgotar el meu mandat com a President de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya a Lloret de Mar.

He esperat a penjar aquest comunicat, fins que s'ha fet públic el nomenament del benvolgut Jaume Giménez, com a President, així com, fonamentalment, a que en Eduard Coloma, un bon amic, fes pública la seva intenció de no repetir com a cap de llista d'Esquerra republicana de Catalunya a Lloret de Mar.

La misèria humana fa que, al voltant d'aquestes dos decissions, és a dir, la meva renúncia a presentar-me a la reelecció com a President de la secció local, i sobretot, la renúncia de l'Eduard Coloma, a ser escollir alcaldable per Esquerra; s'especuli amb possibles desavinencies o lluites de poder.

Tot i que qui ens conegui sap que res d'això és cert, no vull deixar passar l'ocassió de fer públic el meu agraiment a l'Eduard, no només com a President d'Esquerra a Lloret, que he estat, sinò també a títol personal.

La decissió de l'Eduard compta amb encara no sis mesos. Molt abans d'adoptar-la, sense cap reserva, treballant sempre en interès de Lloret, per mediació d'Esquerra, va possar al meu abast, desinteresadament, tots els seus coneixements polítics, que son molts, obviant l' hipotética possibilitat que, en un futur, podriem arribar a tenir interessos incompatibles.

M'obligà gairebé a anar a actes i trobades dels que, no hagués tingut ni coneixement de no ser per ell. A nivell orgànic, ha generat una implicació local en els afers del partit, que ha despertat, evidentment l'interès, tant a nivell provincial, com nacional.

Per tots aquest fets, no vull deixar passar l'oportunitat, Eduard, d'agrair-te que hagis comptat amb mi com amic i company de viatge.

Gràcies.

23 d'Abril Diada de Sant Jordi

Com cada any, el 23 d'Abril la secció local d'Esquerra republicana de Catalunya a Lloret de Mar, va muntar la tradicional parada de venda de roses i llibres al passeig mossén Jacint Verdaguer.

Com sempre vull agrair a tots els militants i simpatitzants, el seu ajut i presència. Especialment però a en Xavier Termes, el nostre proveidor de roses i a en Jaume Gimènez, el Secretari de finances i proveidor del material independentista.

Per acabar agrair també, a la Núri Querol, el seu esforç per possar en marxa el butllétí d'Esquerra de Lloret, que desprès de molts anys, vàrem tornar a distribuir en tant assenyalada Diada.

Pacte Nacional per l'immigració

El primer d'Abril de 2009, ens va visitar l'Oriol Amorós, Secretari nacional d'immigració de la Generalitat de Catalunya. L'acte, cel·lebrat al Casal de l'Obrera, organitzat per la Secció local de Lloret de Mar i dirigit per la Secratària d'immigració local, na Mercè Herrera Sarrà, va ser un èxit, tant d'assistència com de participació. Agraiments als membres de la secció local, en especial a la Mercè Herrera i al secretari d'organització, en Fèlix Fuentes, així com a la Secretaria d'iimigració de la Federació Regional, na Claudia Fernàndez, com no, també a l'Oriol Amorós i als nous ciutadans i associacions de totes les ètnies i cultures que ens van acompanyar i van participar activament en l'acte.

10 Mil a Brussel·les per l'autodeterminació

No ens ho podiem perdre. En la mesura del possible haviem de fer l'esforç d'anar-hi, i així va ser, l'Eduard Coloma, en Jaume Giménez i jo mateix vàrem anar divendres dia sis cap a Brussel·les via Munich (quines voltes, el retorn ho fou via Frankfurt).

Va estar molt bé. Moltíssima gent, de tota edat, procedència i condició. Emocionava veure gent gran, cridant amb totes les seves forces a favor de l'independència de Catalunya. No vull deixar de banda aquells que van fer gairebé 18 hores d'autocar (van sortir divendres a les 17:00 i van arribar a les 11:00 del dissabte), com ara en Joan Valls de Lloret i el seu fill. Només de pensar que, quatre hores desprès d'acabar la manifestació havien de tornar a agafar l'autocar de tornada és per morir-se.



Bé, com a prova de la nostra presència efectiva a Brussel·les, us penjo una foto. El graciós és que ens la va tirar un sevillano, i mentre ho feia va dir "...si señó, con do cojone...".

L’Euro et dona alesssssss!!!

En el seu dia varem llegir amb preocupació un dels articles que els diferents grups municipals escriuen en el Butlletí de l’Ajuntament de Lloret de Mar. El titular, del tot cridaner deia. A CiU no se li aixeca!!

Preocupats el varem llegir immediatament. Com podia ser, ens qüestionàvem? a l’adolescència de la legislatura i amb problemes d’aquesta mena; i varem constatar que es referia a la preocupació que tanmateix nosaltres compartim, per l’endarreriment de l’obra de l’edifici sociocultural, a la popularment coneguda com a Plaça de la llentia.

Passat bastant de temps, ens plau anunciar-vos que la preocupant impotència funcional que venia patint l’equip de govern (CiU+PP), ha estat resolta. Així, només ha calgut administrar un isotònic acord del Ple de l’Ajuntament pel qual s’incrementa l’ import a percebre per Acciona per l’execució de l’obra en 1.500.000,00 €, si, ho heu entès bé. Gairebé 250.000.000 de les antigues pessetes.

És d’esperar que la trempera duri fins a la recepció de l’obra, però temps al temps, molt ens temem que caldrà una segona dosi.

Oriol Junqueras a Lloret de Mar

El dia dinou de febrer de 2009, vàrem comptar, a Lloret de Mar, amb la presència de l'Oriol Junqueras, eminent historiador i candidat d' ERC a les eleccions al Parlament europeu 2009.

Va compartir amb nosaltres els seus amplis coneixements i dots de comunicació en una conferència anomenada "Idees clares a Europa".

La seva elecció em sembla tot un encert.

Allò que el mar s’endugué.

El darrer temporal s’ha endut moltes coses, entre elles, d’alguns el seu mitjà de vida, d’altres els dubtes que tenien. Els primers, una família coneguda i estimada pels lloretencs que s’ha vist privada de les seves naus, amb les que, des de temps remots, han vingut donant a conèixer als nostres visitants l’encant de la nostra costa i la bellesa de les cales i platges amb les que hem estat generosament dotats. Els segons, molts d’aquells que veien amb simpatia o potser amb indiferència la construcció d’un aparcament al passeig mossèn Jacint Verdaguer. Arrel del temporal, han pogut copsar que una decisió com aquesta no és una qüestió menor.

Als primers els diré que, més enllà de la lògica solidaritat humana, els desitjo la millor de les sorts donada la seva implicació amb aquest poble, els seus habitants, i la festa major. Entenc que no em correspon a mi emprendre cap mena de campanya de suport, a la que ben gustosament em sumaria, i des d’ aquí brindo els meus modestos oficis per si els han de menester, però entenc que institucions i col·lectius d’aquest poble es troben en deute amb qui ha patit tan grans i injustes pèrdues. Com diria algun savi antic, per a qui la seva universitat fou el treball diari a bord, “el que el mar et dona, el mar t’ ho treu”.

Als segons, els diré que benvinguts. No som pocs. Ara més que mai, hem de creure i convèncer als demés, que el projecte de l’aparcament al passeig és insostenible ambientalment, ruïnós econòmicament, i socialment injustificable davant les peremptòries necessitats de la nostra vila, derivades, entre d’altres, de l’ingent creixement demogràfic.

Potser equivocadament, entenc que, de dur-se a terme cap inversió en l’ àmbit del nucli antic, aquesta ha d’adreçar-se a la seva revitalització. No és conscient l’equip de govern de la degradació que pateix el nucli històric? Del fet que, més enllà d’ iniciatives particulars de rehabilitació de finques, en els carrers perpendiculars al passeig mossèn Jacint Verdaguer, no ha existit en tots aquests anys de bonança econòmica, cap intervenció substancial que propiciï ja no l’efectiva ocupació dels habitatges de la zona, la majoria deshabitats, sinó únicament el manteniment de les façanes, llustroses –en alguns casos-, en les plantes baixes comercials, i mancades en gran nombre, de tota conservació en les plantes altes, brutes, humides, deixades i amb persianes trencades?

El desembre de 2006 Esquerra ja va presentar una moció, instant a l’Ajuntament a presentar un projecte de rehabilitació del nucli antic, a la convocatòria de la llei de barris de la Generalitat de Catalunya. Tal petició es va refusar amb l’argument de que el POUM es trobava en tràmit. Novament, per mediació d’una esmena presentada per Esquerra Republicana de Catalunya, amb ocasió de l’aprovació dels pressupostos municipals per l’any 2007, es va dotar amb 30.000,00 €, una partida per a un estudi – anàlisi del nucli antic, que permetés conèixer el seu estat i necessitats actuals. Tanmateix, en la mateixa línea i per l’exercici 2008, varem presentar una esmena, finalment acceptada, per import de 150.000,00 €, per a l’ implantació de la xarxa wi-fi en el nucli antic. Transcorreguts per tant més de dos anys, des de tal primera moció, és injustificat i injustificable, el retard en l’adopció de mesures ràpides i concretes en matèries tals com disciplina urbanística, donat el lamentable estat de moltes finques, deixades de la mà i en les que s’incompleixen els més elementals deures de conservació inherents a la propietat.

És més que evident que, ni als propis comerciants o hotelers, presumptes beneficiaris indirectes de la seva construcció, donarà servei un aparcament llustrós, al rovell de l’ou del poble, si els visitants que hi han d’estacionar han de passejar per uns carrers en els que, d’ aixecar una mica la vista, s’emportaran una impressió deplorable. Aquells que volen un comerç “totus tous” haurien de ser els primers interessats en una intervenció profunda en el centre. La casa es comença pels fonaments. Si algú no és conscient de tal realitat, li recomano que, fora d’horari comercial, es dediqui a passejar pel nucli antic, i vagi aixecant la vista. Tindrà l’ impressió de trobar-se en una ciutat fantasma, o en un decorat d’ spaghetti -western d’ Almeria. És per tal fet que cal invertir en el nucli antic, en tant que mesures plausibles per alguns, com la retirada de les mostres comercials, faran encara més evidents les mancances estètiques dels edificis.

Hem de fer que la gent torni a viure al nucli antic, que el mateix es revitalitzi, fet que, amb fonament a l’ increment de població ha de propiciar la creació d’un petit comerç de proximitat que és el que crea teixit urbà, social i associatiu. És que no ho sabem tots que a Lloret hi viuen gairebé 40.000 persones, però que d’aquestes, molt poques es consideren lloretenques? Quina justificació té que amb un cens tan elevat, el centre es trobi despoblat?

I per aquells qui tinguin la rèplica a punt : No, no m’oblido de les urbanitzacions i de les seves necessitats. El fet però, és que aquestes son tant greus i peremptòries que resulten inabastables, en la seva globalitat, amb els recursos municipals, i el fet és que intervencions puntuals i locals topen amb la queixa del greuge comparatiu.

La solució de les urbanitzacions, ha de passar pel projecte de llei avui en dia en tràmit al Parlament de Catalunya que és el que ens permetrà, d’arribar a bon fi, i amb fonament als paràmetres que estableix, sense discussions, prioritzar les intervencions, en funció de l’estat de cada urbanització, dotant-nos dels instruments jurídics i econòmics per abordar tan ingent tasca.