El darrer temporal s’ha endut moltes coses, entre elles, d’alguns el seu mitjà de vida, d’altres els dubtes que tenien. Els primers, una família coneguda i estimada pels lloretencs que s’ha vist privada de les seves naus, amb les que, des de temps remots, han vingut donant a conèixer als nostres visitants l’encant de la nostra costa i la bellesa de les cales i platges amb les que hem estat generosament dotats. Els segons, molts d’aquells que veien amb simpatia o potser amb indiferència la construcció d’un aparcament al passeig mossèn Jacint Verdaguer. Arrel del temporal, han pogut copsar que una decisió com aquesta no és una qüestió menor.
Als primers els diré que, més enllà de la lògica solidaritat humana, els desitjo la millor de les sorts donada la seva implicació amb aquest poble, els seus habitants, i la festa major. Entenc que no em correspon a mi emprendre cap mena de campanya de suport, a la que ben gustosament em sumaria, i des d’ aquí brindo els meus modestos oficis per si els han de menester, però entenc que institucions i col·lectius d’aquest poble es troben en deute amb qui ha patit tan grans i injustes pèrdues. Com diria algun savi antic, per a qui la seva universitat fou el treball diari a bord, “el que el mar et dona, el mar t’ ho treu”.
Als segons, els diré que benvinguts. No som pocs. Ara més que mai, hem de creure i convèncer als demés, que el projecte de l’aparcament al passeig és insostenible ambientalment, ruïnós econòmicament, i socialment injustificable davant les peremptòries necessitats de la nostra vila, derivades, entre d’altres, de l’ingent creixement demogràfic.
Potser equivocadament, entenc que, de dur-se a terme cap inversió en l’ àmbit del nucli antic, aquesta ha d’adreçar-se a la seva revitalització. No és conscient l’equip de govern de la degradació que pateix el nucli històric? Del fet que, més enllà d’ iniciatives particulars de rehabilitació de finques, en els carrers perpendiculars al passeig mossèn Jacint Verdaguer, no ha existit en tots aquests anys de bonança econòmica, cap intervenció substancial que propiciï ja no l’efectiva ocupació dels habitatges de la zona, la majoria deshabitats, sinó únicament el manteniment de les façanes, llustroses –en alguns casos-, en les plantes baixes comercials, i mancades en gran nombre, de tota conservació en les plantes altes, brutes, humides, deixades i amb persianes trencades?
El desembre de 2006 Esquerra ja va presentar una moció, instant a l’Ajuntament a presentar un projecte de rehabilitació del nucli antic, a la convocatòria de la llei de barris de la Generalitat de Catalunya. Tal petició es va refusar amb l’argument de que el POUM es trobava en tràmit. Novament, per mediació d’una esmena presentada per Esquerra Republicana de Catalunya, amb ocasió de l’aprovació dels pressupostos municipals per l’any 2007, es va dotar amb 30.000,00 €, una partida per a un estudi – anàlisi del nucli antic, que permetés conèixer el seu estat i necessitats actuals. Tanmateix, en la mateixa línea i per l’exercici 2008, varem presentar una esmena, finalment acceptada, per import de 150.000,00 €, per a l’ implantació de la xarxa wi-fi en el nucli antic. Transcorreguts per tant més de dos anys, des de tal primera moció, és injustificat i injustificable, el retard en l’adopció de mesures ràpides i concretes en matèries tals com disciplina urbanística, donat el lamentable estat de moltes finques, deixades de la mà i en les que s’incompleixen els més elementals deures de conservació inherents a la propietat.
És més que evident que, ni als propis comerciants o hotelers, presumptes beneficiaris indirectes de la seva construcció, donarà servei un aparcament llustrós, al rovell de l’ou del poble, si els visitants que hi han d’estacionar han de passejar per uns carrers en els que, d’ aixecar una mica la vista, s’emportaran una impressió deplorable. Aquells que volen un comerç “totus tous” haurien de ser els primers interessats en una intervenció profunda en el centre. La casa es comença pels fonaments. Si algú no és conscient de tal realitat, li recomano que, fora d’horari comercial, es dediqui a passejar pel nucli antic, i vagi aixecant la vista. Tindrà l’ impressió de trobar-se en una ciutat fantasma, o en un decorat d’ spaghetti -western d’ Almeria. És per tal fet que cal invertir en el nucli antic, en tant que mesures plausibles per alguns, com la retirada de les mostres comercials, faran encara més evidents les mancances estètiques dels edificis.
Hem de fer que la gent torni a viure al nucli antic, que el mateix es revitalitzi, fet que, amb fonament a l’ increment de població ha de propiciar la creació d’un petit comerç de proximitat que és el que crea teixit urbà, social i associatiu. És que no ho sabem tots que a Lloret hi viuen gairebé 40.000 persones, però que d’aquestes, molt poques es consideren lloretenques? Quina justificació té que amb un cens tan elevat, el centre es trobi despoblat?
I per aquells qui tinguin la rèplica a punt : No, no m’oblido de les urbanitzacions i de les seves necessitats. El fet però, és que aquestes son tant greus i peremptòries que resulten inabastables, en la seva globalitat, amb els recursos municipals, i el fet és que intervencions puntuals i locals topen amb la queixa del greuge comparatiu.
La solució de les urbanitzacions, ha de passar pel projecte de llei avui en dia en tràmit al Parlament de Catalunya que és el que ens permetrà, d’arribar a bon fi, i amb fonament als paràmetres que estableix, sense discussions, prioritzar les intervencions, en funció de l’estat de cada urbanització, dotant-nos dels instruments jurídics i econòmics per abordar tan ingent tasca.
Als primers els diré que, més enllà de la lògica solidaritat humana, els desitjo la millor de les sorts donada la seva implicació amb aquest poble, els seus habitants, i la festa major. Entenc que no em correspon a mi emprendre cap mena de campanya de suport, a la que ben gustosament em sumaria, i des d’ aquí brindo els meus modestos oficis per si els han de menester, però entenc que institucions i col·lectius d’aquest poble es troben en deute amb qui ha patit tan grans i injustes pèrdues. Com diria algun savi antic, per a qui la seva universitat fou el treball diari a bord, “el que el mar et dona, el mar t’ ho treu”.
Als segons, els diré que benvinguts. No som pocs. Ara més que mai, hem de creure i convèncer als demés, que el projecte de l’aparcament al passeig és insostenible ambientalment, ruïnós econòmicament, i socialment injustificable davant les peremptòries necessitats de la nostra vila, derivades, entre d’altres, de l’ingent creixement demogràfic.
Potser equivocadament, entenc que, de dur-se a terme cap inversió en l’ àmbit del nucli antic, aquesta ha d’adreçar-se a la seva revitalització. No és conscient l’equip de govern de la degradació que pateix el nucli històric? Del fet que, més enllà d’ iniciatives particulars de rehabilitació de finques, en els carrers perpendiculars al passeig mossèn Jacint Verdaguer, no ha existit en tots aquests anys de bonança econòmica, cap intervenció substancial que propiciï ja no l’efectiva ocupació dels habitatges de la zona, la majoria deshabitats, sinó únicament el manteniment de les façanes, llustroses –en alguns casos-, en les plantes baixes comercials, i mancades en gran nombre, de tota conservació en les plantes altes, brutes, humides, deixades i amb persianes trencades?
El desembre de 2006 Esquerra ja va presentar una moció, instant a l’Ajuntament a presentar un projecte de rehabilitació del nucli antic, a la convocatòria de la llei de barris de la Generalitat de Catalunya. Tal petició es va refusar amb l’argument de que el POUM es trobava en tràmit. Novament, per mediació d’una esmena presentada per Esquerra Republicana de Catalunya, amb ocasió de l’aprovació dels pressupostos municipals per l’any 2007, es va dotar amb 30.000,00 €, una partida per a un estudi – anàlisi del nucli antic, que permetés conèixer el seu estat i necessitats actuals. Tanmateix, en la mateixa línea i per l’exercici 2008, varem presentar una esmena, finalment acceptada, per import de 150.000,00 €, per a l’ implantació de la xarxa wi-fi en el nucli antic. Transcorreguts per tant més de dos anys, des de tal primera moció, és injustificat i injustificable, el retard en l’adopció de mesures ràpides i concretes en matèries tals com disciplina urbanística, donat el lamentable estat de moltes finques, deixades de la mà i en les que s’incompleixen els més elementals deures de conservació inherents a la propietat.
És més que evident que, ni als propis comerciants o hotelers, presumptes beneficiaris indirectes de la seva construcció, donarà servei un aparcament llustrós, al rovell de l’ou del poble, si els visitants que hi han d’estacionar han de passejar per uns carrers en els que, d’ aixecar una mica la vista, s’emportaran una impressió deplorable. Aquells que volen un comerç “totus tous” haurien de ser els primers interessats en una intervenció profunda en el centre. La casa es comença pels fonaments. Si algú no és conscient de tal realitat, li recomano que, fora d’horari comercial, es dediqui a passejar pel nucli antic, i vagi aixecant la vista. Tindrà l’ impressió de trobar-se en una ciutat fantasma, o en un decorat d’ spaghetti -western d’ Almeria. És per tal fet que cal invertir en el nucli antic, en tant que mesures plausibles per alguns, com la retirada de les mostres comercials, faran encara més evidents les mancances estètiques dels edificis.
Hem de fer que la gent torni a viure al nucli antic, que el mateix es revitalitzi, fet que, amb fonament a l’ increment de població ha de propiciar la creació d’un petit comerç de proximitat que és el que crea teixit urbà, social i associatiu. És que no ho sabem tots que a Lloret hi viuen gairebé 40.000 persones, però que d’aquestes, molt poques es consideren lloretenques? Quina justificació té que amb un cens tan elevat, el centre es trobi despoblat?
I per aquells qui tinguin la rèplica a punt : No, no m’oblido de les urbanitzacions i de les seves necessitats. El fet però, és que aquestes son tant greus i peremptòries que resulten inabastables, en la seva globalitat, amb els recursos municipals, i el fet és que intervencions puntuals i locals topen amb la queixa del greuge comparatiu.
La solució de les urbanitzacions, ha de passar pel projecte de llei avui en dia en tràmit al Parlament de Catalunya que és el que ens permetrà, d’arribar a bon fi, i amb fonament als paràmetres que estableix, sense discussions, prioritzar les intervencions, en funció de l’estat de cada urbanització, dotant-nos dels instruments jurídics i econòmics per abordar tan ingent tasca.
